|
 | |
Chësta misciun e-mail é sot a proteziun dl spam bot. Abilitëia Javascript por l'odëi.
| Le Lezionar-B contëgn sciöche le Lezionar-A les letöres, les oraziuns, i salms y les antifones dles mësses dles domënies y dles gran festes dl ann de dlijia "B". Por le desfarenzié dai atri lezionars àl le corù vërt. Le lezionar ne n’öga nia ma por la zelebraziun dla mëssa y dla liturgia dla parora, mo al é in?e n liber dër d'ütl te familia por s'arjigné ca ales domënies y ales festes. Tl ann de dlijia "B" vëgnel portè dant le vagnele do San Merch. Chësc vagnelist presentëia Gejù sciöche le Messia y Fi de Dî che nes pîta le rëgn de Dî. Chi che ô capì le rëgn de Dî dess ciarè sön Gejù, che varësc, che insëgna, che vëgn metü söla crusc y che ressorësc. I tesc dl lezionar é gnüs traslatà da Tone Gasser y ciarà jö da siur Iaco Ploner. Al é ince laìte le "Nihil obstat" da pert dl Vicar General dla Diozeja Balsan-Porsenù, che conzed de adorè le lezionar ofizialmënter tles funziuns de dlijia sciöche "stromënt de proa". |
|
Cun chësc pice liber che vëgn dè fora en ocajiun di 20 agn dala fondaziun dl’Uniun Bal Popolar dla Val Badia ài dantadöt orü cuntè la storia de chësta bela uniun, che é stada buna de ti dè ligrëza por zacotan d’agn oramai, a na bela compëda de jogn y de jones dla Val Badia che é sta laprò. Vint agn d’ativité n’é nia püc... Magari fóssel stè plü co assà da dì y da recordè i avenimënc che à caraterisé la vita dla Uniun y de sü componënc te chësc tëmp, mo deache püc y degügn ne sa y ne pò savëi la storia y l’importanza dl balè te nosta valada denant che la Uniun Bal Popolar gniss metüda sö, ài orü la cuntè almanco en cört. Por ci che reverda la Uniun Bal Popolar instëssa, ài orü splighé dantadöt le trù che ara à fat da canche ara é piada ia oramai por cajo dl 1985, zënza avëi traverc o gran ambiziuns y zënza savëi tan dî che ara ess tignì, por deventè chëra uniun che ara é sëgn: na uniun che sa da desfarenzié danter ci che é ma “folklor” y ci che alda pro la tradiziun dl bal popolar (y al n’é nia dagnora tan saurì!), na uniun che sa da se möie bun, aladô dl post y aladô dl publich che ara à dant! I vint agn de vita che la Uniun complësc, dilan al contribut de passa cënt, danter sonadus, balarins y balarines, ti à dè la poscibilité de madorì y de ciafè na süa identité particolara tl cheder dles uniuns de bal popolar. Y ci che é forsc ciamò plü important é che ara se mët dant obietifs da arjunje, se garantian a chësta manira le dagnì! Por chi che podess miné che n bal popolar sides ma na cossa tecnica y na chestiun de coordiné i movimënc, dess le liber ester n’introduziun a chëra cultura tan ampla y sóta che le bal popolar rapresentëia y porta inant. Te chësc cört tëmp che é stè a disposiziun por scrì y mëte adöm chësta publicaziun, me n’ài intenü che al fóss ciamò stè da ti jì do cotan plü avisa y da tlarì n gröm de chestiuns che reverda le balè tla Val Badia. Mo chësc liber n’é bunamënter gnanca le dër post por reportè na inrescida scientifica. Le liber podess scinacajo stimolé da fà n stüde plü sot sura l’argomënt, ci che i m’aódi. |
 | |
Chësta misciun e-mail é sot a proteziun dl spam bot. Abilitëia Javascript por l'odëi.
| Por l’ann de scora 2005 – 2006 à l’Uniun di Ladins dla Val Badia – cun l’aiüt de scolars y maestri – indô metü adöm l’ajënda che ti gnarà partida fora a düc i mituns dles elementares. L’ajënda é en chësc ann gnüda abelida cun dessëgns fac da mituns y mitans dla scora elementara d’Al Plan y é gnüda arichida cun tröpes de beles cianties ladines, en pert scrites aposta por l’ocajiun da componisc y componistes dla Val Badia. N dilan particolar ti va a düc i maestri y ai mituns che à daidé mëte adöm l’ajënda! |
 | |
Chësta misciun e-mail é sot a proteziun dl spam bot. Abilitëia Javascript por l'odëi.
| Le CD “Al é gnü dé – Morgenlicht” contëgn deplü cianties originales sides por ci che reverda le test co ince la melodia metödes adöm da Ludwig Rindler deboriada cun sü scolars dla V. tlassa dla scora elementara da La Pli dl ann 2003/2004. Les cianties à sciöche tema la pröma comuniun y é gnüdes tutes sö ince por todësch a na manira che al pois gnì cherié n lian danter scolars dla Val Badia y scolars dles valades vijines. Laprò él ince gnü tut sö mâ la melodia por che i mituns pois ëi instësc porvè da ciantè les cianties. Le proiet é gnü laurè fora y invié ia da Ludwig Rindler cun n sostëgn finanziar dla Uniun di Ladins dla Val Badia y d’atri. |
|
|
|
|
|